Plàstic fantàstic.
Reciclatge
Per fer possible el reciclatge dels plàstics cal separar-los per famílies, ja que no es poden barrejar els diferents polímers. La separació és costosa perquè hi ha molts productes que tenen de cinc a sis capes de plàstics diferents i es dificil classificar-los en els seus tipos.
Veient la poca quantitat de plàstics reciclats a l’any i degut als molts interessos econòmics que fins ara no els hi ha interessat solucionar o prendre mesures per frenar aquesta gran quantitat de residus, vull aportar alguna solució, fer un cicle local d’aquets residus. Ja que els residus viatgen de continent en continent, proposo lo contrari, fer una utilització i transformació d’aquests residus mitjançant la localitat i permeten generar nous productes a nivell privat i a l’abast de tothom, fent dels residus un valor actiu i d’oportunitat.
Reproduint el cicle del reciclatge a petita a escala, a nivell local, més controlat i aportant uns altres valors, responsabilitat de consum, autonomia en aquest sistema tancat i una visió que no anteposi els beneficis econòmics per damunt de qualsevol valor ètic i moral. La cita “El vostre futur està en el camió de les deixalles”, extreta de la revista Modern plàstic , l’any 1956, ja ens prevenia d’aquest problema i en certa manera ens explicava el desaprofitament dels residus, on són un valor actiu, que hem d’aprofitar per tancar el cicle de vida.
Albatros de Laysan es descompon i torna a la terra; els plàstics prometen perdurar durant segles
Mostra de la sopa de plàstic
Plasticofilia
El plàstic un dels materials més fàcils de treballar, modelar, de baix cost, se li pot adquirir quasi totes les propietats que és desitgin. Posseeixen baixa densitat i la majoria són molt fàcils de reciclar… També té aquesta característica que quan parlem de plàstic, no sabem quina identitat té, ja que no té una identitat orgànica ven definida que es trobi en les substàncies naturals. En canvi quan parlem de fusta, pedra, metall, mineral sabem quines propietats tenen cadascun d’aquets, per contra, el plàstic només sabem que té com a propietat principal la plasticitat.
Les possibilitats i qualitats d’aquest material nou i modern, on obre un món de possibilitats infinites per desenvolupar qualsevol cosa en una ment creativa... Però en el món del plàstic no són tot virtuts, té un problema d’ús, la sobre producció, causat per nosaltres i que el fa molt perillós pel medi ambient, on Anthony Andrady ens diu:
“El material considerat el miracle, com l’amenaça de la vida moderna”
Habitualment els elements de plàstic són d’un sol ús i la majoria acaben a les escombraries, només un 8% acaben sent reciclats. Tot i ser un dels materials més fàcils de reciclar, és més fàcil comprar-ne de nous, ja que s’han de separar per tipus de plàstics i aquesta feina pot ser més tediosa i complicada i el seu resultat tampoc garanteix la excel·lència. Un altre inconvenient, és que les industries no volen arriscar les seves costoses maquinaries amb materials reciclats de poca puresa. Aquest fet fa que el plàstic acabi cremat per produir energia, o en abocadors on aquests residus en alguns casos acabaran al mar. D’aquí, el conegut problema “Sopa de plàstic”.
Des de fa setanta anys, la quantitat de plàstic que es consumeix a l’any no ha parat d’augmentat, actualment gastem per persona uns 135kg de plàstic a l’any. Tenim el problema que no es processen al mateix ritme que es fabriquen, creant una saturació de residus plàstics. El 10% de tota la brossa que produeix a la terra és plàstic. Els plàstics tarden milions d’anys en descompondre’s i estem agafant substàncies naturals creades al llarg de milions d’anys, les convertim en productes dissenyats per un ús de pocs minuts y desprès retornem al planeta en forma de brossa concebuda perquè no desaparegui mai. Una de les raons que fa que tardin tants anys en descompondre’s és que encara no té microbis que el puguin desintegrar com passa amb la fusta ja que només té 70 anys. Els plàstics és fotodegraden amb els rajos ultraviolats i això provoca que es desgastin i esquerdin els enllaços moleculars, partint les llargues cadenes de polímers.
Sopa de plàstic
Un dels grans problemes del plàstic és l’anomena’t “sopa de plàstic” o el setè continent, situat en el oceà Pacífic entre Hawaii i la costa de Califòrnia, és la confluència del corrent del vòrtex del Pacífic Nord amb els vents alisis del sud que es mouen en direccions oposades. Això dóna lloc a un remolí que agrupa cent milions de tones de residus plàstics amb una extensió aproximada de 3,4 milions de km2. Aquests acaben per desintegrant-se, arribant a la mateixa mesura que el plàncton, sent ingerida per nombroses espècies marines de la zona, de les que ens alimentem, amb lo que probablement acabem menjant el nostre propi plàstic. Aquests residus arriben al mar evocats des dels vaixells. També cal destacar els residus que trobem a les platges entre un 60 i 80% de plàstics.
Per fer possible el reciclatge dels plàstics cal separar-los per famílies, ja que no es poden barrejar els diferents polímers. La separació és costosa perquè hi ha molts productes que tenen de cinc a sis capes de plàstics diferents i es dificil classificar-los en els seus tipos.
Veient la poca quantitat de plàstics reciclats a l’any i degut als molts interessos econòmics que fins ara no els hi ha interessat solucionar o prendre mesures per frenar aquesta gran quantitat de residus, vull aportar alguna solució, fer un cicle local d’aquets residus. Ja que els residus viatgen de continent en continent, proposo lo contrari, fer una utilització i transformació d’aquests residus mitjançant la localitat i permeten generar nous productes a nivell privat i a l’abast de tothom, fent dels residus un valor actiu i d’oportunitat.
Reproduint el cicle del reciclatge a petita a escala, a nivell local, més controlat i aportant uns altres valors, responsabilitat de consum, autonomia en aquest sistema tancat i una visió que no anteposi els beneficis econòmics per damunt de qualsevol valor ètic i moral. La cita “El vostre futur està en el camió de les deixalles”, extreta de la revista Modern plàstic , l’any 1956, ja ens prevenia d’aquest problema i en certa manera ens explicava el desaprofitament dels residus, on són un valor actiu, que hem d’aprofitar per tancar el cicle de vida.
Proposta
