Plàstic fantàstic.

Això no és una cadira

 

Això no és una cadira ha estat un projecte experimental on sabia el principi però no el fi, ha sigut un projecte d’evolució constant, ja que s’ha anat acotant les línees de treball a mesura que anava avançant la investigació.

 Les conclusions finals crec que han estat superades, ja que s’ha après d’un nou sistema de transformació del plàstic, que és possible. On a través d’aquesta experimentació artesanal poden sorgir molts més projectes i en un futur aplicar-ho com ha opció vàlida, basats en els futurs valors com poden ser les Transitions Towns, i en la simplificació de recursos per la fabricació d’objectes.

Per demostrar la viabilitat d’aquet projecte s’ha demostrat amb un objecte mostra, que és la cadira, feta d’una sola peça. Fent balanç requereix de més investigació per poder perfeccionar la tècnica i la cadira, per poder extreure objectes millor acabats i més optimitzats amb el mínim de recursos.

També pretén ser una opció per pal•liar la gran quantitat de deixalles plàstiques que contaminen els oceans. Creant així un sistema local i tancat dels envasos que és transformen per altres utilitats, autogestionat aquet recurs a través d’organitzacions, ciutats i col•lectius... És un plantejament d’un sistema d’organització dels plàstics, que pot ser un dels objectius finals, que poden sumar a la proposta.